«...Parlo de la verdor d’un Delta immens; Parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis com volves vives de la neu més blanca) i del flamenc rosat (de l’íntim rosa d’un pit de noia gairebé entrevist). I parlo del coll-verd brunzint per l’aire com la pedra llançada per la fona, de l’anguila subtil com la serpent, la tenca platejada de les basses. Parlo del gran silenci on es fonien l’aigua dolça del riu, la mar amarga» (Vergés, 1991: p.53)
Tus fotos me han hecho pensar en este poema de Gerard Vergés
Preciosaaassss!!!!!, no sé cuál me gusta más. Veo que vale la pena madrugar tanto ehhhh?? y que has encontrado las flamencas!!
ResponderEliminarMaría José
«...Parlo de la verdor d’un Delta immens;
ResponderEliminarParlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del gran silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga»
(Vergés, 1991: p.53)
Tus fotos me han hecho pensar en este poema de Gerard Vergés
María José